Nota de premsa: Moviments veïnals, de discapacitat i de defensa de l'espai públic impugnem l'Ordenança de Terrasses de Barcelona

A continuació podeu llegir la nota posterior a la roda de prensa que ha ttingut lloc avui.

Després d'haver exhaurit durant més de dos anys totes les vies de diàleg i negociació amb els grups municipals i el consistori, una àmplia aliança d'entitats i col·lectius veïnals i de la discapacitat impugna la nova Ordenança de Terrasses davant la justícia.

La Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB) i ECOM han presentat, amb el suport de nombroses entitats i col·lectius, sengles recursos contenciosos administratius. Es basen en l'incompliment de normatives superiors d'accessibilitat i igualtat d'oportunitats, de contaminació acústica i ambiental i de procediment administratiu i participació ciutadana.

Les entitats qüestionen si qui governa a l'Ajuntament són els partits polítics o els lobbies econòmics, i els hi retreuen que legislin vulnerant drets humans fonamentals.

L'anunci d'aquesta interposició coincideix amb el primer aniversari de l'acompliment del termini legal que marcava que el 4 de desembre de 2017 tots els entorns i serveis haurien de ser accessibles a totes les persones. Cosa que posa de manifest l'incompliment normatiu, fins i tot per part de l'administració amb el redactat d'ordenances com aquesta.

Tot just un any després que s'exhaurissin els terminis legalment establerts per garantir l'accessibilitat a tots els espais i serveis, les entitats veïnals i de discapacitat donen a conèixer el recurs interposat davant el tribunal contenciós- administratiu contra la ordenança de terrasses aprovada definitivament per l'Ajuntament de Barcelona el passat mes de juny.
Durant més de 2 anys, entitats veïnals i de persones amb discapacitat han estat treballant conjuntament per fer front al que consideren un retrocés en els drets de la ciutadania de Barcelona: tant en l'àmbit de l'accessibilitat i la mobilitat, com en l'àmbit mediambiental i del dret al descans. Des de l'inici, des d'aquests col·lectius s'ha defensat que no es tractava d'un debat sobre terrasses sí o no, sinó sobre l'ús equitatiu de l'espai públic i els drets fonamentals de milers de persones com a vianants i com a veïnes de la ciutat.

Però tot i saber que s'infringien normatives superiors de diferents àmbits, el govern municipal juntament amb la majoria de grups polítics de l'Ajuntament, van ignorar les organitzacions socials i van decidir irresponsablement impulsar aquesta reforma il·legal de l'ordenança, només tres anys després de l'aprovació de la seva antecessora el 2015.

És per això que els col·lectius consideren que la nova ordenança, que és pràcticament fil per randa el text pactat amb el Gremi de Restauració tot just farà un any i aprovat a comissió de govern abans d'exhaurir el termini legalment establert per rebre aportacions de la ciutadania, obre la porta perquè els interessos dels adjudicataris de les terrasses s'imposin a l'interès públic que l'Ajuntament hauria de garantir.

Per una banda, qualsevol terrassa provoca soroll al seu voltant i està constatat que això té conseqüències clares en la contaminació acústica de l'entorn i en la salut de les persones que hi viuen a la seva proximitat, que veuen vulnerat el seu dret al descans. És per això que qualsevol mesura vinculada a una modificació de l'ordenança, hagués hagut d'estar adreçada a reduir el nombre de terrasses permeses, la superfície que cadascuna pot ocupar i els horaris d'obertura. Més si es té en compte l'alt grau d'incompliment de la ordenança anterior (el 56% segons dades del propi Ajuntament).

Per altra banda, el dret a l'accessibilitat i la inclusió social ha de constituir una línia vermella infranquejable per qualsevol ordenança, sigui del tipus que sigui, a qualsevol indret de la ciutat. En aquest sentit, els paràmetres legals d'accessibilitat no poden ser mai orientatius i flexibles, tal i com es permet amb la ordenança: són d'obligat compliment a tota la ciutat per igual. No es pot permetre que les persones puguin exercir més o menys drets depenent de a quin barri estiguin, ni que es vegin discriminades amb el vist-i-plau dels governs que estan obligats a garantir la seva igualtat d'oportunitats.

Assistim essencialment a la desregulació en matèria de llicències de terrasses incomplint més de cinc normes de diferents nivells: La modificació de l'ordenança aprovada està tan plena d'excepcions als seus propis criteris generals que resulta arbitrària i deixa l'Ajuntament a mercè de l'aplicació específica que el Gremi de Restauració vulgui aplicar en cada cas, com ja s'està veient a diferents ordenacions concretes, com pot ser la del passeig Joan de Borbó. Fet que es tradueix en més capacitat del sector privat per explotar lliurement (per menys de mig euro al dia) un bé comú escàs i cada dia més privatitzat: l'espai públic.
En aquest sentit, cal recordar que la modificació de la normativa suprimeix la figura de les ordenacions singulars, que eren zones d’especial protecció, eliminant així el resultat dels processos de participació veïnal associats i posant en qüestió la qualitat democràtica de Barcelona.

Els diferents moviments socials consideren que el compromís que han de tenir els partits polítics i els governs amb la ciutadania (i en concret, amb la ciutadania amb major risc de vulnerabilitat social, com les persones amb discapacitat), ha de ser implementar polítiques justes i coherents amb els drets humans fonamentals, que garanteixin la inclusió real de totes les persones. Per això es fa evident que no es pot parlar de plans d'accessibilitat municipal ni d'urbanisme feminista o amb perspectiva de gènere, o polítiques d'envelliment actiu, si finalment no es tenen en compte les necessitats més humanes de la ciutadania ni el marc legal de drets quan es redacten ordenances d'aquest tipus.

Aquest recurs crea un precedent que es pot replicar a altres municipis on la ciutadania vegi vulnerats els seus drets pels mateixos motius. I des del moviment veïnal i de la diversitat funcional es confia que els tribunals faran justícia i restabliran la legalitat vigent, garantint que Barcelona sigui veritablement una ciutat que vetlla pels drets humans, una ciutat per viure i per conviure. Una ciutat on fer veritablement compatibles les activitats comercials i la convivència de la ciutadania.

Hi donen suport:
Les associacions veïnals Alerta Poble-Sec, Besòs, Cadena Estrellas Altas, Casc Antic, Centre Social de Sants, Clot-Camp de l'Arpa, Dreta de l'Eixample, Egara, Triangle de Sants, Esquerra de l'Eixample, Font de la Guatlla, Fort Pienc, Gòtic, Horta, Joan Maragall Guinardó, la Sagrera, l'Òstia, Maresme BCN, Poble Sec, Poblenou, Prosperitat, Sagrada Família, Salvem el Turó, Sant Andreu de Palomar, Sant Antoni, Sant Cugat Centre, Sant Ramon Nonat, Torre Llobeta, Veïns per la Independència, Vila de Gràcia, Vilapicina i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

Les entitats i col·lectius ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec), Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), ATTAC Catalunya, Barceloneta diu prou, Carrers per a Tothom, Ciutat Vella no està en venda, Col·lectiu Intermitent de San Pere i Santa Caterina, Consell d'Associacions de Barcelona, Ens Plantem Poblenou, Federació ECOM, Fem Plaça, Fem Sant Antoni, Grup de Treball de FEM RAMBLA, Plataforma Som Paral·lel, Salvem les Drassanes, SOS Carrer Enric Granados, SOS Rambla– Veïns, 500x20 el Lloguer Públic i Assequible.

Comunicat de premsa: Posicionament contrari a l’ordenança de terrasses de Barcelona aprovada avui al Ple

Les entitats veïnals i de les persones amb discapacitat es plantegen impugnar l’ordenança

La FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), la Plataforma Carrers per a Tothom (que agrupa entitats de vianants i de persones amb diverses discapacitats) i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible(ABTS), entre d’altres entitats, volem fer públic, on cop més, el nostre posicionament en desacord amb l’aprovació, avui 29 de juny, d’una nova ordenança de terrasses de Barcelona, pactada amb el gremi de restauradors.

Neguem rotundament l’afirmació de l’Ajuntament i de la majoria de partits segons la qual aquests canvis s’adaptarien a les necessitats reals de les veïnes i veïns, i considerem que suposa una regressió de l’ordenança vigent, feta a mida dels interessos del “lobby” dels restauradors.
L’únic partit que ha votat en contra ha estat la CUP.

Pel que fa a l'accessibilitat, la futura ordenança de terrasses podria provocar un retrocés inadmissible en els drets de les persones amb discapacitat ja que obriria la possibilitat d'escurçar distàncies lliures de pas a les voreres i de la manca d'obligació de separar les terrasses de les façanes, especialment en els indrets que s’anomenen singulars.

Per a les persones cegues seguir la façana és essencial per a orientar-se. Així mateix, les usuàries de cadires de rodes necessiten un espai (el que marca la llei) per a moure's amb seguretat i garanties.
d'altra banda, l'ordenança provocarà una major ocupació de l'espai públic amb finalitats privades i permetrà, per exemple, moure mobiliari urbà necessari com bancs per seure que necessiten moltes persones, etc.

Com ja va explicar la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, "Es repeteix el mateix patró que en el projecte de l’Espai Barça: els lobbys de la ciutat dictant l’agenda de l’Ajuntament i manca de participació i de transparència".

La plataforma Carrers per a Tothom i la FAVB estem estudiant la impugnació de la nova ordenança per aquesta manca de participació de les entitats i per l’incompliment de les normatives d’accessibilitat vigents.

Per a més informació, declaracions o entrevistes

:
Telèfons: Plataforma Carrers per a tothom:
608038822
605 340 723
651 356 113
626 783 847
E-mail: carrersperatothom@gmail.com
Web de Carrers per a Tothom: www.carrersperatothom.cat
Twitter: @CarrersxTothom

Telèfon FAVB: 93 412 76 00
Mail: favb@favb.cat
Web: www.favb.cat

Comunicat: La reforma de l’ordenança de terrasses no pot vulnerar el dret a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat.

Davant de la voluntat política de l’equip de govern de Barcelona –amb el suport d’algunes forces polítiques de l’oposició- de modificar l’actual ordenança de terrasses per tal de satisfer els interessos del Gremi de Restauradors, des de la Plataforma Carrers per a Tothom-una veu ciutadana que agrupa entitats de diversos àmbits de les persones amb discapacitat- volem manifestar:

1. L’ordenança vigent, pel que fa a les qüestions relacionades amb l’accessibilitat, es molt més garantista que el projecte de reforma que es proposa, perquè va ser un dels pocs casos de la legislatura anterior en què un text legal d’importància per a la ciutat va ser treballat seriosament amb les entitats del sector de les persones amb discapacitat per tal de poder garantir el compliment de la legislació en matèria d’accessibilitat universal.
2. Fins ara, el govern municipal no ha convocat les entitats del sector de la discapacitat per analitzar la reforma de l’ordenança i per poder garantir que complirà escrupolosament amb allò que determina la legislació estatal i catalana sobre l’accessibilitat als carrers de la ciutat de Barcelona.
3. Fins avui, si hem pogut fer arribar les nostres preocupacions i les nostres propostes als responsables polítics no ha estat perquè l’ajuntament hagi promogut la participació de les entitats sinó gràcies a la voluntat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) que ha incorporat la demanda de la garantia de l’accessibilitat com un punt més del seu posicionament davant aquesta reforma des d’una perspectiva bàsica de drets de la ciutadania.
4. Fer de veritat política d’Accessibilitat és una postura cívica que permet respectar i garantir l'autonomia personal de qualsevol ciutadà i ciutadana i va molt més enllà del compliment de la llei. Des d’aquesta perspectiva de la garantia de l’accessibilitat, ens preocupa profundament la filosofia desregularitzadora que mou aquesta reforma. Si avui, amb una ordenança que determina homogeneïtat de criteris a tota la ciutat ja ens resulta en molts punts difícil garantir una bona accessibilitat, amb la reforma plantejada on la concessió de llicències i el suposat control i inspecció del compliment de la normativa passa a dependre de diferents criteris a cada districte, la garantia de l’accessibilitat es veurà clarament perjudicada: Barcelona deixarà de ser un exemple de ciutat inclusiva i passarà a formar part de la llista de ciutats que entenen els seus carrers i places com un paisatge caòtic ple d’obstacles i barreres.
5. Entenem que el dret a una mobilitat autònoma i segura pels nostres carrers ha de constituir una línia vermella infranquejable en qualsevol indret de la ciutat. En aquest sentit, cal:
• A) Garantir un espai lliure de pas entre la façana i la terrassa que com indica la legislació sobre accessibilitat ha de ser com a mínim 1,80 metres per tal que les persones usuàries de cadires de rodes, caminadors, cotxets de nadons o les que tenen discapacitat visual puguin circular. Aquest espai consta a la llei com a imprescindible per garantir que les persones usuàries de cadires de rodes puguin moure’s i girar adequadament. D’altra banda, el fet que sigui des de la façana assegura l’orientació necessària per a les persones cegues que no hauran de vorejar les taules amb el bastó.
• B) També per imperatiu legal, garantir l'accessibilitat a l'interior del local des del carrer així com dels seus lavabos. En aquest sentit, des de "Carrers per a tothom" apostem per la implicació del consistori per atorgar ajuts als petits establiments de barri que han d'adaptar el seu local i no disposen de recursos suficients per fer-ho. Això fomentaria la creació de llocs de treball socialment responsables i amb un impacte positiu també per a l'hostaleria, i alhora permetria avançar en el pla d'accessibilitat municipal que s'ha d'elaborar i executar. Però sobre tot, permetria a les persones amb discapacitat gaudir dels serveis igual que a la resta de ciutadans.
• C) Garantir la no ocupació o supressió per part dels responsables dels locals d'hostaleria, d'elements de la via pública que garanteixen el dret a l'ús de l'espai urbà i la seva accessibilitat. Concretament, rebutgem que els hostalers tinguin la possibilitat del desplaçament o de l'eliminació de mobiliari urbà per tal d’augmentar el nombre de taules, com els bancs per seure (essencials per al descans de la gent gran o les persones amb problemes de mobilitat en els seus trajectes quotidians). També que puguin modificar la utilització de les mesures facilitadores de l'accessibilitat, com es el cas dels encaminaments podo-tàctils (necessaris per a l’orientació de les persones cegues a l’hora de trobar passos de vianants o identificar perills al carrer i que no poden utilitzar-se per delimitar terrasses perquè generarien confusió i risc).

Des de la Plataforma Carrers per a tothom considerem imprescindible que l’equip de govern municipal iniciï immediatament un debat obert, ciutadà, amb tot el teixit associatiu perquè el DIÀLEG sobre la nova ordenança deixi de ser una simple entesa entre l’ajuntament i el Gremi de Restauradors que, legítimament, defensa els seus interessos econòmics però ho fa per damunt d’un model de ciutat inclusiva i de garantia de drets humans fonamentals.

La nostra Plataforma ciutadana s’ofereix –en la línia del que hem fet en altres temes essencials de la ciutat, com el debat sobre els carrers de plataforma única- a treballar, a partir del marc d’un text que garanteixi plenament l’accessibilitat, a analitzar i trobar punts d’acord per resoldre aquelles casuístiques particulars que, lògicament, en una ciutat tan gran com Barcelona, es poden anar resolent.

Esperem que s’escoltin les nostres propostes -tal com han fet alguns dels partits polítics- , i s’aposti per una ciutat sense discriminacions en l’ús de l’espai públic i en la mobilitat lliure, segura i autònoma de totes les persones, i que es respecti la legislació catalana i estatal d’accessibilitat, que està per damunt de qualsevol ordenança municipal.

Més informació, declaracions o entrevistes:
Mail: carrersperatothom@gmail.com
Web de 'Carrers per a Tothom': www.carrersperatothom.cat
Twitter: @CarrersxTothom

Nota de premsa posterior a la concentració del 18m: La Plataforma Carrers per a tothom denuncia la manca de solucions per part de l’ajuntament de Barcelona i la proliferació d'aquest tipusd'urbanisme arreu

Concentració agredolça lúdica i reivindicativa

Es manté el perill al Passeig de Gràcia per als vianants amb discapacitat i els nens

Les obres de Pere IV segueixen el mateix tipus d’urbanisme.

A Barcelona i a la majoria de poblacions cada cop més el vianant es troba en perill sota la premissa dels carrers sense voreres com a espai compartit.


Barcelona, 18 de març de 2017

Els carrers amples sense voreres o senyalització de les zones de vehicles posen en greu perill a les persones cegues, els nens, les persones grans o les que tenen discapacitat intel•lectual i d’altres col•lectius que no perceben quan es troben en zona de vehicles

El PG. De Gràcia és un cas flagrant al qual, el carril de servei per on passen taxis, bicicletes, vehicles de càrrega i descarrega entre d’altres està integrat a la vorera.

La Plataforma Carrers per a tothom, formada per entitats majoritàriament de persones amb discapacitat, ha fet visible avui, 18 de març, a les 11 del matí, al Passeig de Gràcia i per tercer cop en els últims dos anys, la seva indignació per la manca de solucions practiques per part de l’ajuntament actual i de l’anterior. També ha reivindicat que a Barcelona i a la majoria de poblacions es segueix la mateixa línia d’urbanisme i cada cop s’està posant més en perill al vianant sota la premissa dels carrers sense voreres com a espai compartit.

A la concentració han assistit més d’un centenar de persones amb tot tipus de discapacitats i famílies amb nens i s’han mostrat pancartes en diversos idiomes. Els assistents s’han fet seu el carril de servei recobrint-lo amb papers d’embalar on han escrit lemes i dibuixat senyals de perill, bicicletes, cotxes, etc.
S’han repartit xocolatines en forma de rajoles del PG. De Gràcia i d’altres que contenen la flor de l’eixample per tal de simbolitzar la part dolça de les fites teòriques aconseguides. La visió agre s’ha simbolitzat amb el repartiment de llaminadures àcides en forma de totxo per a construir i d’altres en forma de senyal de perill per tal de visibilitzar que a dia d’avui “ens l’hem de menjar” ja que no s’ha aplicat cap solució en la pràctica.

A continuació s’ha llegit en Braille i s’ha interpretat en llengua de signes,, un manifest contundent que signen totes les entitats de la plataforma i que rep també el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, CCOO, el consell de la joventut, entre d’altres.

A la concentració han assistit, per donar-hi suport, representants d’ERC, la CUP i Ciutadans.
Consulteu el manifest i les entitats que el signen al web www.carrersperatothom.cat
Altres exemples de perill a la ciutat i posicions polítiques
Representants de la Plataforma han explicat que “Les decisions del grup de treball que es va crear a la ciutat amb entitats i tècnics municipals s’estan ignorant i carrers amplis i amb trànsit de vehicles com el de Pere IV s’han urbanitzat també amb plataforma única. No podem acceptar que vies com aquesta, que just ara s’està remodelant i per la qual circulen inclús autobusos, s’hagin urbanitzat amb aquest tipus de criteris que responen més al disseny que a les necessitats del ciutadà”, explicava Joan Heras, portaveu de la Plataforma.

Dies abans de la visita a les obres del carrer Pere IV la Plataforma va fer arribar una carta a responsables tècnics i polítics en la qual exposava el següent: (fragment) “No entenem el sentit i l’objectiu d’aquesta trobada. En la segona sessió del grup de treball es va consensuar la
inoportunitat d’aquesta intervenció perquè no s’entenien els
avantatges de fer plataforma única en un costat i mantenir una vorera
tradicional a l’altre. Per les característiques del carrer –amplada,
moviment de trànsit rodat, etc- es va valorar com a clarament
inadequat aquest model. Fins i tot es va comentar que, des d’una
perspectiva estrictament tècnica, en aquell moment encara era
perfectament viable modificar el projecte i fer dues voreres amb tots
els requisits necessaris per a garantir l’accessibilitat universal.
Totes les persones assistents vam coincidir que el debat en aquell
punt s’escapava de les competències tècniques dels professionals
presents i que la decisió de si es mantenia el projecte o es
modificava en pro de l’accessibilitat universal depenia dels
responsables polítics” (fi del fragment de la carta).
La carta no ha rebut resposta i la Plataforma demana que “necessitem conèixer quins són els propers projectes d’implementació de plataformes úniques a la ciutat i quina és la seva
posició política sobre aquest model urbanístic. No té cap
sentit fer reunions d’un grup de treball si les responsables polítiques ja han decidit el model que volen aplicar.

Carrers de plataforma única d'ús mixt (vehicle-vianant), ¿una solució segura i accessible per a tothom? Arguments i normativa

Tenint en compte diferents normatives (com la Ordre VIV 561/2010 i el Reial Decret 505/2007), l’objectiu inicial del disseny en plataforma única d'ús mixt dels carrers, era garantir l’amplada mínima de pas als itineraris de vianants a zones urbanes consolidades (com els cascs antics dels municipis) perquè fossin accessibles quan amb un disseny tradicional amb vorera, calçada i creuaments amb rampa no era possible perquè l'espai era massa estret.
Però, lluny d’això, la col•locació de pilones que obliguen a les persones (sobretot les usuàries de cadira de rodes) a circular per l’espai de calçada o la manca de senyalització adequada (tant vial com tàctil i cromàtica per a les persones invidents o amb baixa visió ...), està convertint aquest carrers en un perill per a moltes persones que, molts cops, tampoc poden diferenciar si per on transiten és un carrer peatonal o de plataforma única d'ús mixt, o si l'espai de vorera és compartit amb el tràfic de vehicles motoritzats com al Passeig de Gràcia.

A partir de la interpretació inadequada de l’objectiu d’aquest disseny de carrer com a única eina per a pacificar el trànsit a les ciutats, s’estan construint o transformant en carrers de plataforma única d’ús mixt carrers que no ho requerien sota els criteris d’accessibilitat , i no s’estan fent accessibles físicament els carrers que sí ho necessitaven, malbaratant recursos públics.

Actualment el disseny d’aquests tipus de carrers és un buit legal i normatiu que està ocasionant problemàtiques tant a municipis catalans com d’arreu, i tant des de diferents col•lectius i entitats com des de la Plataforma s’insta a la seva regulació mitjançant el consens i la participació ciutadana a fi de validar la idoneïtat de les solucions per a tots els col•lectius.

Com va sorgir 'Carrers per a tothom' i què s’ha fet fins ara?

El Passeig de Gràcia de Barcelona es va remodelar entre 2013 i 2014 incorporant voreres amb un carril de servei indetectable per part de les persones cegues i per on circulen vehicles i bicicletes. Algunes de les entitats de la plataforma, com l’ACIC, ja van advertir del perill el febrer de 2014, si bé les obres del Passeig van continuar en la mateixa línia. Al novembre del mateix any, l’entitat feia públic el vídeo “a l’ACIC no ens fa cap gràcia el nou Passeig de Gràcia”.

Tot i el suport dels mitjans de comunicació, la síndica de Greuges de Barcelona i de nombroses entitats i partits, no hi va haver cap resposta concreta a aquesta problemàtica per part de l’Ajuntament anterior. Aquest fet, i la implementació de les plataformes úniques arreu, va provocar la creació de “Carrers per a Tothom”, per tal de dur a terme una reivindicació conjunta entre diverses entitats.

El 14 de març de 2015 va tenir lloc una manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona on més de 200 persones reivindicaven seguretat per als vianants amb discapacitat a aquesta important via barcelonina i arreu.

Des de 'Carrers per a tothom', donada la manca de resposta satisfactòria inicial de les diferents administracions amb competències sobre el tema, es va treballar l’elaboració d’un document de propostes. Aquest ha estat fruit d'una intensa feina col•laborat iva durant mesos, investigacions, treball de camp i deliberacions entre els diferents col•lectius, i xarxa amb altres entitats, moviments socials i professionals tant de la resta de Catalunya com d'Espanya com “Acera Peatonal”.
Les propostes que conté tenen en compte mesures de disseny i mobilitat urbana, conscienciació i participació ciutadana. Tot plegat a fi de garantir uns carrers segurs i accessibles per a totes les persones, des de la perspectiva física, sensorial i cognitiva.

El desembre de 2015 el document es va presentar als responsables del Consell d’Accessibilitat de Catalunya (a petició seva i com a òrgan competent que està treballant en la redacció del nou Codi d’Accessibilitat català que encara no s’ha aprovat, si bé ja fa massa temps que s’està redactant) on va tenir una bona acollida, i els darrers dies del 2015 es va fer arribar a diferents entitats, administracions i professionals i a les regidories d’urbanisme i mobilitat i a l’Institut Municipal de persones amb discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Al març de 2016 va tenir lloc una trobada entre la Plataforma i les regidores d'urbanisme Janet Sanz i de Drets Civils Laia Ortiz. La reunió pretenia obtenir una resposta clara per part de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a quan i com es posaran mesures per a aconseguir que les persones cegues, persones grans o amb qualsevol discapacitat puguin passejar amb tranquil•litat pel Passeig de Gràcia i moltes altres vies, que actualment s’estan remodelant amb el sistema de plataforma única.

La plataforma continuarà treballant amb la Generalitat per a que el nou codi que desenvoluparà la Llei d’Accessibilitat reguli clarament aquesta problemàtica. També es presentaran les propostes a la Diputació i als ajuntaments.